El budisme ch’an (zen) va ser fundat a la Xina pel patriarca Bodhidharma (?-528 o 536), que es diu que ocupa el lloc 28è en la successió del buda històric, Gautama, a l’any 527. La tradició zen explica que va arribar a Guangzhou (abans anomenat Canton), a la Xina, procedent de l’Índia, als voltants de l’any 520, i que va seguir el seu viatge fins a la cort de l’emperador Wu de l’estat de Liang, que era protector del budisme. Segons sembla, el caràcter de Bodhidharma era taciturn i poc sociable, i es comportava bruscament.
Com queda recollit en el «Registre Jingde de transmissió de la llum», va tenir una famosa conversa amb l’emperador Wu, i va declarar que les bones accions fetes amb intencions egoistes eren inútils, sense cap mèrit, i no servien per aconseguir la il·luminació. Potser per això, no va caure bé a l’emperador, de manera que va passar nou anys de la seva vida en un monestir shaolin situat a prop de Loyang, a l’estat de Wei. Allà, segons s’acostuma a dir, es va dedicar, simplement, a meditar mirant la paret dins d’una caverna, fins que va trobar un deixeble adequat, anomenat Sheng-kuang (més endavant conegut com a Hui-k’o). Aquest va esdevenir més tard el segon patriarca del chan a la Xina.
Bodhidharma és, per tant, el 1er patriarca del llinatge del budisme chan xinès, al qual seguiran 5 patriarques més. L’últim dels quals serà Hui Neng (Daikan Eno). Amb Hui Neng s’acaba la línia del patriarcat zen però no la línia successòria del zen. Des de Hui Neng s’estén una completa genealogia que lliga mestres, ensenyaments i monestirs fins a arribar als temps actuals.
En síntesi, la doctrina de Bodhidharma proclama la independència de les escriptures a l’hora d’encarar despertar-se. Promulga apuntar directament a la ment pura per veure la pròpia naturalesa, innata en tots els éssers.