Gyohatsûnenju

Bowl

Sutra del Menjars

Buda va néixer a Kapilavastu, despertà a Magadha. Ensenyà a Varanasi i entrà al Nirvana a Kuchinagara. Ara, obrim els bols del Tathagata perquè qui dona, qui rep i el que és donat puguin quedar lliures de qualsevol aferrament i aconseguir l’alliberament amb tots els éssers sensibles. Veneració a la puresa il·limitada del Buda Variocana, a la forma realitzada del Buda Amitabha i a la forma manifesta del Buda Shakyamuni. Veneració a Maitreya, el Buda del futur. Veneració a tots el Budes del passat, del present i del futur. De les deu direccions, al Sutra del Lotus de la Llei del Gran Vehicle. Veneració a Manjusri, Gran Bodhisattva de la saviesa Al gran i perfecte Bodhisattva Samantabhadra. Al Bodhisattva de la Gran Compassió, Avalokitesvara. Als innombrables Bodhisattves, a tots els Patriarques i a la Gran Saviesa que permet anar més enllà.

Primer hem de reflexionar sobre com ens ha arribat aquest aliment. El nostre agraïment a tot el que ho ha fet possible. Segon. Al rebre aquest do hem de comprovar, si les nostres virtuts i la nostre pràctica veritablement ho mereixen. Tercer. Hem de tornar a la condició normal del esperit, alliberar-nos de la cobdícia i de l’avidesa. Quart. Prenem aquest aliment per a ésser millors en la Via del Buda. Per tots els esperits famèlics, ofereixo ara aquest aliment, que penetri en tot l’ univers. Espero compartir-lo amb vosaltres. Als tres tresors Buda, Dharma, Sangha, a tots als que ens han ajudat, als nostres pares, als nostres mestres, a tota la humanitat, a tots els éssers que pateixen, que són presoners dels sis mons errants i que no poden alliberar-se a si mateixos, que aquest aliment sigui per a totes les existències de l’univers. La primera cullerada per a dissoldre la noció del mal La segona per enfortir el bé La tercera per ajudar a tots els éssers a assolir el Despertar del Buda.

Actualitzem junts la Via del Buda. Amb aquesta aigua rento el bol, té el gust del nèctar del cel. La ofereixo a tots els difunts i a tots aquells que pateixen en els seus inferns, perquè apagui la seva set com la rosada del matí. En aquest món d’il·lusió buit i impermanent, que puguem existir en el fang amb la puresa del la flor del Lotus. Res està més enllà de l’esperit sense límits. Per això inclinem-nos davant del Buda.