Sandokai

sandokai

“L’harmonia entre diferència i identitat” de Sekito kisen.

La ment del Gran Savi de l’Índia ha estat íntimament transmesa d’ Oest a Est. Les facultats humanes poden ser agudes o lentes, però en la Via no hi ha patriarques “del Sud” o “del Nord”. La font espiritual brilla clara en la llum; els seus afluents flueixen en l’ obscuritat. Aferrar-se als fenòmens és del tot il·lusori; acceptar la identitat no és il·luminació. Els objectes i els sentits actuen i no actuen l’un sobre l’altre; quan actuen l’un sobre l’altre es produeix implicació. I tot i així, romanen en el seu propi espai. Les formes són bàsicament diferents en matèria i aparença, els sons són fonamentalment diferents en qualitat agradable o estrident. Les paraules refinades i les comuns no es diferencien en la foscor, les frases clares i les obscures es distingeixen en la llum. Els quatre elements tornen a la seva pròpia naturalesa com un infant torna a la seva mare. El foc escalfa, el vent es mou, l’aigua mulla, la terra és sòlida. Ull i forma, oïda i so; nas i olor, llengua i gust.

Tots el fenòmens depenen d’aquestes arrels, són com les fulles d’un arbre. El tronc i les branques comparteixen la mateixa essència; el “sagrat” i el “profà”, són formes d’expressió. En la llum hi ha foscor, però no la vegis només com a foscor; en la foscor hi ha llum, però no la vegis només com a llum. Llum i obscuritat s’oposen, però depenen l’una de l’altra, com el peu dret i el peu esquerre en caminar. Totes les coses tenen la seva funció. És una qüestió d’ús en la situació apropiada. Els fenòmens existeixen tal com capsa i tapadora encaixen; aquest principi concorda com dues puntes de fletxa que es troben en ple vol. Sentint aquestes paraules hauries d’entendre el seu significat; no estableixis les teves pròpies normes. Si no entens la Via quan apareix davant dels teus ulls, com la reconeixeràs quan hi caminis? La pràctica no és una qüestió de lluny o de prop, però, si et confons, muntanyes i rius barraran el teu camí. A vosaltres que estudieu el misteri, us demano humilment : no passeu el dies i les nits en va.