Sandokai

L’essència i els fenòmens són NO-DOS

de Sekito kisen.

L’esperit del gran mestre de l’Índia
es va transmetre fidelment de l’Est a l’Oest.

Les personalitats humanes són diferents.
Uns són intel·ligents, altres menys.
Però a la Via no hi ha mestre del Nord ni mestre del sud.

La font de la Via espiritual és clara i pura,
només són fangosos els seus afluents.

Enganxar-se als fenòmens és il·lusió
però aferrar-se a la vacuïtat no és el Despertar.

Els fenòmens són condicionats i interdependents.
Percebuts pels sentits semblen no tenir relació entre ells.
Si no fos així, no seria possible escapar de la no-diferenciació.

Cada forma difereix per les seves característiques.
Plaer i dolor semblen separats.

A la foscor no hi ha a dalt ni a baix.
A la llum es distingeix el que és pur del que està tacat.

Els quatre elements del cos tornen al seu origen,
com un nen torna sempre a la seva mare.

El foc crema, l’aire es mou,
l’aigua mulla, la terra sosté.

Pels ulls hi ha formes; per les orelles sons;
pel nas olors; per la llengua sabors.

No obstant, tots els fenòmens són com les fulles d’un arbre.
Tots han sorgit de la mateixa arrel.

El començament i la fi tenen el mateix origen.
Noble o vulgar: com vulgueu.

La foscor existeix a la llum
no veieu només llum.

La llum existeix a la foscor,
no veieu només foscor.

Llum i foscor semblen coses diferents,
però depenen l’una de l’altra,
com el pas de la cama esquerra depèn del pas de la cama dreta.

Cada existència té utilitat.
Fes-la servir sigui quina sigui la seva posició.

Fenòmens i essència encaixen perfectament.
Aquesta veritat és com una llança
aturant una fletxa en ple vol.

La paraula rebuda ha de ser compresa a l’origen.
No construïu les vostres pròpies categories.

La Via és sota els vostres peus.
Si no compreneu això no podreu saber de què es tracta.

Avançant, en aquest mateix instant,
no hi ha cap noció de prop o de lluny,
però si persisteix el menor dubte
es crearà una separació tan gran
com la que hi ha entre la muntanya i el riu.

A vosaltres que busqueu la Via, humilment us dic:
preneu consciència de l’instant present.