La pràctica del Zen

Kodo-sawaki-zazen-posture

La paraula Zen (japonesa) ve del xinés Ch’an i del sànscrit Dhyāna i no vol dir res més que meditació.

Zazen és la pràctica de la meditació tal com va ser transmesa per Buda Shakyamuni a la India, per Bodhidharma a la Xina, per Dogen al Japó i per Taisen Deshimaru a Europa. Per bé que hi ha molts llibres que en parlen, les paraules són el reflex de les ombres que produeix l’experiència meditativa i de vida.

La tècnica es relativament senzilla i està abastament publicada, però l’experiència personal de la pràctica del Zen està en l ‘àmbit de la intimitat de cada persona.

“El secret del Zen consisteix en seure, simplement, sense finalitat ni esperit de profit, en una posició de gran concentració .Aquesta forma desinteressada de seure es diu za-zen; za significa seure i zen meditació, concentració. L’ensenyament de la posició, que és transmissió de l’essència zen, té lloc en un dojo (lloc de la Via).

La pràctica del za-zen és de gran eficàcia per a la salut del cos i l’esperit, que s’encaminen a la seva condició normal. El Zen no es pot emmarcar en un concepte, ha de ser practicat, és, essencialment, una experiència. No es subestima la intel·ligència, només es busca una dimensió més alta de la consciència no cenyida a una visió unilateral dels éssers i de les coses. El subjecte està en l’objecte i el subjecte conté l’objecte. Es tracta de sobrepassar, amb la pràctica, totes les contradiccions, totes les formes del pensament.

L’expressió filosòfica del budisme Zen no té res a veure amb un sistema de pensament urgent i rígid, per contra, és la transmissió de conceptes que procedeixen d’una experiència mil·lenària i canviant a la vegada: la del despertar.

La idea clau és Aquí i Ara, el que importa és el present. La majoria de les persones tendeixen a pensar, angoixats, en el passat o en el futur, en comptes d’estar completament atentes als actes, paraules o pensaments que es succeeixen en el moment. Estar present en cada gest, concentrar-se en el Aquí i Ara, aquesta és la lliçó del Zen A ella podem afegir la fórmula seure (shikantaza) simplement, sense finalitat determinada ni esperit de profit (mushotoku).

El mestre Dogen  deia:
“Estudiar la via de Buda, és estudiar-se un mateix.
Estudiar-se un mateix és oblidar-se d’un mateix.
Oblidar-se d’un mateix és conèixer la naturalesa de Buda,
la nostra naturalesa original.”

Tornar a l’origen. Comprendre’ns a nosaltres mateixos. Conèixer-nos profundament. Trobar el nostre veritable jo. Essència eterna de totes les religions, de totes les filosofies, font de saviesa, aigua viva que brolla de la pràctica regular de za-zen.

Si obrim les mans podem posseir-ho tot. Si estem buits podem contenir l’Univers sencer. Vacuïtat és la condició de l’esperit que a res es lliga. El mestre Sekito Kisen , cèlebre mestre xinès, ha escrit:

Encara que el lloc de meditació sigui minso,
conté l’Univers.
Encara que el nostre esperit sigui ínfim
conté el il·limitat.

El Zen està més enllà de les contradiccions. Les inclou i sobrepassa. Tesi, antítesi, síntesi, més enllà. Quan els mestres Zen responen als seus deixebles amb un enigma que sembla una bufonada, no es tracta d’una broma absurda. El mestre s’esforça sempre a anar més enllà de la raó. Si li dieu “blanc”, ell contesta “negre”. No sosté una tesi, formula el pol oposat de la proposició perquè l’ interlocutor trobi per si mateix el just medi.

Sens dubte certes formes religioses són excel·lents per un lloc i temps determinats. El Zen, pràctica de l’essència, experiència del originari, sobrepassa l’espai-temps, pot ser eix de l’evolució pel seu caràcter universal i la seva simplicitat. Com el torrent de la primavera desperta els camps, el zen provoca una revolució interior, una mutació de l’ésser. Quan no s’evoluciona s’involuciona. Si no es crea es mor. Si la teva mà dreta està impedida, utilitza la mà esquerra.

Despertar, crear, intuïtivament, cada un de nosaltres fa civilització.

“El Zen és educació silenciosa“.

Taisen Deshimaru