Kanchi Sosan

sosan

Kanchi Sosan (Chien-Chih Seng-ts’an) ? – 606, devorat per la lepra, va anar a la recerca del segon mestre ancestre de la Xina Eka i li va dir:
- El meu cos està infectat de lepra. Et suplico que em netegis dels meus pecats.
- Mostra’m els teus pecats i et lliuraré d’ells - va replicar el mestre.
- Quan miro de trobar els meus pecats no puc trobar-los - va respondre llavors el mestre,després de romandre en silenci durant una bona estona.
- Ja estàs net de tots els teus pecats. Ara has de prendre refugi en el Buda, el Dharma iel Sangha - va concloure Eka.

Durant les persecucions als budistes, va fugir amb Eka a les muntanyes. Després decurar de la lepra i havent comprés l’essència de l’ensenyament, la realització de Sosanva ser reconeguda pel mestre. Com a tercer patriarca, va difondre l’ensenyament i va escriure el Shin Jin Mei ”Poema de la fe en l’esperit” el primer text Zen que expressal’essència del budisme. Igual que Bodhidharma, només ensenyava una cosa: la pràcticade shikantaza. Sosan va morir en el 606, de peu, sota un arbre, a la postura de kin hin.

“La vertadera Via és com el cosmos infinit,
no li falta res, res li és superflu.

Si depenem del guany o de la pèrdua,
no som lliures.

No correm darrere els fenòmens,
no ens entretinguem sobre el buit.

Si el nostre esperit es manté calmat,
tranquil, en la seva condició original,
s’esvaneix naturalment,espontàniament,
com en el somni.”

Segons: Bovay, Kaltenbach, De Smedt (1999): Zen Pràctica i ensenyament, història itradició,
civilització i perspectives. Barcelona: Editorial Kairós.