Daikan Eno

Daikan Eno

Daikan Eno (Hui-Neng ) 638-713, que va perdre el seu pare quan era molt jove, va créixer en la pobresa. Guanyava el seu suport i el de la seva mare venent llenya en el mercat. Un dia, quan portava llenya a un client, va sentir a un monjo que recitava el Sutra del Diamant. En sentir: “quan l’esperit no roman en res, el veritable esperit apareix”, va despertar i en aquest mateix instant va decidir fer-se monjo i  va anar al temple del Mestre Konin. Durant la seva primera trobada amb el cinquè patriarca, aquest, després de preguntar d’on venia i que volia, li va dir:

“Un bàrbar del sud no es pot convertir en Buda”
Hui-Neng va contestar:
“La gent del sud i la del nord poden ser diferents, però en la naturalesa de buda no hi ha ni sud ni nord”.

Konin va quedar impressionat per la profunditat d’aquell jove medirional. Però, en ser principiant i totalment analfabet, no va poder rebre l’ordenació de monjo i es va convertir en ajudant de cuina. Un dia Konin va reunir a tots els seus deixebles i per posar a prova a la seva comprensió de l’ensenyament, els va demanar que la expressessin en un poema.Es sentien incapaços i van deixar la tasca al monjo Jinshu que gaudia de gran estima entre els deixebles. Eminent erudit, se li considerava el primer deixeble. A la nit, Jinshu va escriure el seu poema a la paret del temple:

“El cos és l’arbre de la il·luminació,
la ment el mirall resplendent.
Tracta de mantenir-lo  sempre net
i no permetis que la pols s’acumuli en ell “.

Jinshu considerava que practicant cada dia s’acabava per obtenir el satori, i pensava que el zen era un procés gradual fet pas a pas.
Hui-Neng va mirar el poema i va demanar a un monjo que el llegís:

- És un gran poema! Jinshu sens dubte es convertirà en el successor del nostre mestre, va dir el monjo.
-Realment és excel·lent  declarà Hui-Neng al cap d’una estona, però encara no és perfecte.
- No diguis tonteries! Què sabrà un estúpid com tu? - Va exclamar llavors el monjo.
- No em creus? Va replicar Hui-Neng - Llavors compondré  el meu propi poema- un comentari que va despertar la hilaritat del monjo.

Aquella mateixa nit el mestre va demanar a un jove monjo que l’acompanyés i transcrivís el seu propi poema a continuació del de Jinshu:

“La il·luminació no és essencialment un arbre,
ni tampoc hi ha mirall algun que resplendeixi.
Des del mateix començament no hi ha res.
¿On podria, doncs, acumular-se la pols? ”

Quan, al matí següent, els monjos van llegir el poema el van enaltir en veu alta dient: “Veritablement, aquest és el poema d’un Bodhisattva viu”, però el patriarca, reconeixent l’autoria de Hui-Neng ho va esborrar dient: “L’autor d’aquest poema encara no ha arribat a veure el seu rostre original “, i després els monjos es van oblidar aviat d’ell. Aquella mateixa nit, però, el patriarca es va dirigir en secret al cobert on Hui-Neng seguia espellofant arròs i li va dir:

- Està preparat ja l’arròs blanc?
- Ja està llest però encara tinc que tamisar-lo – va respondre Hui-Neng.

Després, a l’habitació del mestre, va dir Konin:
L’únic motiu pel qual els budes apareixen en el món és el de beneficiar els éssers segons les seves capacitats. D’aquesta manera, qüestions com ara els deu estadis, els tres vehicles i la il·luminació sobtada i gradual devenen ensenyaments. A més, el Buda va transmetre la veritat insuperable, extraordinàriament subtil, profundíssima i perfectament meravellosa del Tresor de l’Ull del Veritable Dharma al seu principal deixeble, el venerable Mahakasyapa. Posteriorment, aquesta veritat ha estat transmesa ininterrompudament de patriarca a patriarca al llarg de vint generacions fins arribar a Bodhidharma. A mi finalment em va arribar transmesa des del gran mestre Eka. Avui et dono a tu el tresor del Dharma i el kesa que em van ser transmesos. Has de cuidar bé d’ells i no permetre que el Dharma mori.

Hui-Neng llavors, es va agenollar i va rebre el kesa i el Dharma. Després va preguntar:

- Acabo de rebre del Dharma però a qui hauré de transmetre quan arribi el moment?
- Fa molt de temps – va respondre el patriarca quan Bodhidharma  va arribar al nostre país, la gent no tenia fe i ell  va transmetre el kesa com a mostra que havia obtingut el Dharma. Però ara aquesta fe a madurat, el kesa es convertirà en objecte de disputa i hauràs conservar-lo amb tu i no entregar-lo a ningú. Serà millor que desapareguis i t’amaguis. Espera que arribin temps millors abans de començar a impartir la teva ensenyança. Es diu que la vida de qui ha rebut el kesa penja d’un fil.

Seguidament va estar obligat a fugir de la persecució dels envejosos monjos elitistes dels estrats superiors, desapareixent a les muntanyes. Hui-Neng va ressorgir en la seva maduresa com l’últim dels Grans Mestres del Chan o Zen, finalment popularitzant els ensenyaments entre totes les classes socials. Encara que ell mateix era analfabet i expandir el budisme en el més simple dels termes, els seus estudiants i deixebles van incloure escolars de l’Escola Confuciana com també monjos eminents, i fins i tot un mestre del cànon budista de l’Índia.

La carrera de Hui-Neng va tenir un efecte incalculable en la disseminació del Zen a la Xina. D’acord amb la biografia de Hui-Neng, documentada en els annals tradicionals del Zen, hi havia trenta-tres persones conegudes com a successors formals del Gran Mestre, que va ensenyar el zen obertament i que hi havia un nombre indocumentat d’altres que van obtenir l’ensenyament i van amagar els seus noms i les seves evidències.